Elaborat conjuntament pel M HKA (Museu d’Art Contemporani d’Anvers) i la KU Leuven (Universitat Catòlica de Lovaina), aquest projecte d’investigació interdisciplinari a llarg termini se centra en un conjunt d’obres específic, però alhora complex. Obres polifacètiques i amb nombroses possibilitats d’instal·lació, inacabades i amb un final obert: Ship of Fools / The Dockers' Museum (2010-2013), de l’artista i teòric Allan Sekula (1951-2013). Nodrit per la investigació dels membres de l'equip, el projecte continua evolucionant en una successió de fruits de la recerca, com aquesta plataforma digital.

SOURCES

(c)videostill: M HKA
Allan Sekula: Ship of Fools — Interview by Grant Watson, 28 May 2010, 2010
Other

GW: Allan, des de mitjans fins a finals dels anys 80 has treballat sobre la indústria marítima. El primer projecte va ser Fish Story, però hi ha hagut molts altres projectes interrelacionats, inclòs el més recent, Shipwreck and workers, que es va mostrar a Documenta 12. Potser li agradaria parlar-nos una mica sobre com es va implicar en aquest tema?

AS: A mitjans dels 80 vaig començar a interessar-me pel món marítim. Em vaig criar a una ciutat portuària, a la zona portuària de Los Angeles. Aquest va ser el món que vaig conèixer de petit. Vaig treballar a restaurants a la zona costanera i vaig anar a l'escola amb fills i filles de pescadors, obrers portuaris i de drassanes. Per tant, tenia un cert sentiment cap a aquest món, però mai se m'havia ocorregut que pogués ser un tema per treballar-hi com a artista fins que vaig arribar als meus trenta. Crec que també va ser després d'haver viscut a Ohio durant quatre anys i haver trobat a faltar la costa. Pot haver contribuït tant a com em sentia, que quan vaig tornar a Los Angeles a mitjans dels 80, vaig començar un projecte sobre els vincles entre ciutats portuàries. 

En part, m'interessava el fet que les ciutats portuàries no es poden resoldre realment en un model binari, perquè qualsevol port pot estar potencialment connectat a qualsevol altre, de manera que bàsicament es disposa més aviat d'una relació en xarxa. A més, estava interessat en la materialitat del flux de béns, [en el fet] que el noranta per cent de la càrrega mundial es transporta per mar. En contrast amb els mites d'Internet, no tot viatja a la velocitat de la llum. Òbviament, sense l'energia derivada de fonts d'hidrocarburs –que solen ser les més pesades, aproximadament el cinquanta per cent del pes de la càrrega total que es transporta, sigui carbó, gas natural o petroli– res podria funcionar, no funcionaria res d'aquest sistema industrial. D'aquesta manera, vaig començar treballant molt a poc a poc en el projecte, observant tranquil·lament els ports, i en un moment donat se’m va ocórrer que necessitava tractar directament amb l'espai, per dir-ho d’alguna forma, del bell mig de l'oceà, el trànsit dels vaixells.

“Allan Sekula, entrevistat per Grant Watson”, 28 de maig del 2010.