Allan Sekula

2006 | 180 minuts, color, so | Anglès, castellà i gallec, amb subtítols en castellà | Direcció, càmera i narració: Allan Sekula | Muntatge: Elizabeth Hesik

Lottery of the Sea pren el títol d’Adam Smith, el qual comparava la vida del mariner amb les apostes a la cèlebre The Wealth of Nations (1776). D’aquesta manera, Smith va introduir la noció de risc mitjançant una al·legoria dels perills del mar, sobretot pels qui realitzaven la tasca més dura, encara que també en menor mesura pels qui invertien en navilis i mercaderies.

El film inquireix: «hi ha una relació entre el més paorós i temible concepte en economia, el “risc”, i la categoria del sublim en estètica?» Sabem que el mar és una font primordial de sublimitat, especialment al segle xviii.

Aquest film és un diari insòlit que abasta des de l’estiu presumptament innocent del 2001 fins a l’actual «guerra contra el terror», a través d’un serpejant viatge assagístic de port en port, de riba en riba, de costa en costa.

Què significa ser una nació marítima? Governar les ones? Fer la collita del mar?

Un submarí nord-americà col·lideix amb un pesquer japonès en pràctiques. Què suggereix, aquest fet, sobre la divisió del treball al Pacífic? Com recordem a l’antic emperador? Com recordem a un general muntat sobre el cavall?

Com recordem a un biòleg marí mirant a través del microscopi?

Panamà decideix si ha d’augmentar l’amplària del seu canal, sobre el qual exerceix un moderat grau de sobirania. Com és que un submarinista seria la persona més preparada per qüestionar aquest enorme escombratge de la conca de la selva?

Galícia rep un regal indesitjat de fuel, la qual cosa produeix subsegüents i importants qüestions sobre la monomania d’uns governs incapaços de concebre el perill més que en una única dimensió. Què podem aprendre de la capacitat de la gent per autoorganitzarse enfront del desastre i de la indiferència del govern? Què han de dir els pescadors de Bueu, empastifats de fuel?

Barcelona torna de nou al front marítim, creant una esfera pseudopública i aconseguint una revaloració immobiliària cap al nord, encara major eficiència logística marítima cap al sud. Què han de dir sobre la democràcia els invisibles treballadors portuaris de la ciutat des del seu lloc autodefinit com a «gueto»?

I, enmig de tot això, visitem torbs i manifestacions a Nova York, mastodonts prehistòrics a la deriva a Los Angeles, percussionistes militants i obrers de la construcció desconcertats a Lisboa, milionaris o imitadors de milionaris (qui pot estar segur de distingir-los?) a Amsterdam i gossos de carrer a Atenes, tot amb la idea de considerar detalladament una imatge del mar, el mercat i la democràcia.

Allan Sekula,
novembre del 2004