Allan Sekula

“Allan Sekula [AS], entrevistat per Bart de Baere [BDB]” sobre The Dockers’ Museum, París, 15 de novembre del 2011, pàg. 9

AS En certa manera, els treballadors dels molls representen a tota la classe treballadora, persones implicades en el desenvolupament de funcions tècniques en la societat.

BDB  I ara per al Bureau of Mines...

AS  He anat col·leccionant aquests gravats en antracita i normalment són figures de miners. Hi ha una versió apalatxiana que es pot trobar a Kentucky, Virginia i Virginia Occidental, i solen ser bastant còmiques, una mica grotesques; les britàniques, que són més sentimentals i una mica més heroiques; i les alemanyes, amb una mena de passió socialdemòcrata i un sentiment de militància. Per tant, hi ha tres estils diferents. Jo només tinc les d'estil alemany, que me les va regalar un amic alemany a Bielefeld, Essen. A la regió del Ruhr es poden obtenir aquests tipus de gravats. Els vaig cercar a l'eBay alemany [...] no vaig poder trobar-ne molts, però es poden trobar en punts de venda d'articles usats, botigues d'antiguitats, tota mena de botigues. [...] Evidentment, el lligam és el carbó, que prové de les mines i que després es transporta. La figura de l'estibador carregant carbó serà el punt intermedi entre la mina i el vaixell. L'aixecament d'aquests pesos; l'autèntica càrrega del treball en la seva definició física, o elevar o moure una massa en la distància, [...] està present de forma molt emblemàtica en la figura del miner [i en la de l'estibador]. [...] Hi ha una iconografia de les mines molt més extensa que la del treball als molls, potser perquè les mines es troben molt integrades en la comunitat, de manera local, les mines eren una mena de trampa per a les persones, de la qual, d’alguna manera, no en podien escapar, i que van generar una mena d'imaginari, i també orgull, una mena de dignitat, una reivindicació d’aquesta dignitat. Amb aquests objectes en els quals estic pensant, no crec que necessiti tots els exemples, però suficients exemples dels tipus de caricatures que van sorgir en aquestes representacions. […]

BDB Llavors hi ha el carbó. Hi ha el miner que...

AS  Estic pensant en altres objectes. Hi ha tota la iconografia de la pel·lícula Coal Miners’ Daughter, amb Sissy Spacek; hi ha Loretta Lynn; hi ha una cançó japonesa dels miners de carbó, un disc que estava pensant a intentar aconseguir, si pogués. El problema és: en alguns aspectes, seria molt fàcil realitzar un “Museu dels miners”, però no és això el que fem, de manera que ho estic limitant, però vull relacionar-ho amb l'extracció subterrània i el punt d'importació i exportació del carbó, el seu moviment. Una de les coses que estic pensant a fer per a l'exposició d'Hou Hanru, l'exposició que faig juntament amb Bruno Serralongue al San Francisco Art Institute, és disposar d'una vitrina amb una coberta de plexiglàs. [...] Hi col·locaré un model de vaixell de càrrega a granel d'aproximadament 60 cm de llarg, un tipus de vaixell que podria portar carbó, i després tindré unes figuretes, que són una mica dickensianes, d'una de les empreses que produeixen ornaments de Nadal. I es pot produir, gairebé seguint l'esquema d'una maqueta de trens, però amb neu nadalenca, una espècie de poble dickensià. Per descomptat, aquests articles es fabriquen a la Xina, fets de resina en alguna horrible fàbrica, i arriben a Europa o als Estats Units i es col·loquen sentimentalment al voltant de l'arbre de Nadal. Per tant, un d'ells és una petita figura d'un estibador carregant una bossa de carbó, que és una iconografia que també he trobat molt present als gravats del segle XIX, el carregador de carbó [...]. Aquestes figures d'estibadors podrien escampar-se, en tinc suficients per fer que semblin una mena de formiguetes, i podrien pujar al vaixell. Hi haurà una diferència d'escala, i hi ha una pila de carbó. De fet, disposo d'unes quantes coses que representen matèries primeres; com petites barres de coure, barres d'alumini i de zinc, que per a mi fan referència a [...] bé, recordo que a principis de la dècada dels 90, estava fotografiant a Rotterdam en el moment en què els oligarques russos venien grans quantitats del seu alumini en el mercat mundial. Es podien veure enormes piles de lingots; probablement es veien a Anvers, així com sortint de l'extracció de metalls i altres recursos a Rússia. Per tant, petites versions en miniatura d'aquestes grans quantitats de material a granel. [...] Vaig començar a sentir que existeix alguna cosa gairebé atàvica en l'impuls d'aquests articles, aquestes petites efígies del treball. [...] Però suposo que el que estic preguntant és el següent: què significa quan suspenem coses en un estat pel qual [...] les seves propietats estètiques no només no es garanteixen, sinó que es posen en qüestió? Com ens referim a les vides de les persones, l’experiència diària de les quals es veu embolicada en aquest tipus de materialitat? Una manera és pensar en el fet que totes aquestes petites figuretes provenen d'una espècie de fantasia sòbria dickensiana, de mons del segle XIX. Una enorme falta de respecte a Dickens, que va ser radical de moltes maneres en les seves històries.

“Allan Sekula, entrevistat per Bart De Baere i Christine Lambrechts”, 16 d’abril del 2012, pàg. 10

Hi ha una famosa cita d'aquell director de cinema cubà, Santiago Álvarez [Román], que diu així: “dóna'm dues fotografies i jo et faré una pel·lícula”. I la vaig interioritzar tant que, fins i tot abans de fer pel·lícules basades en un muntatge seriós, suposo que crec que sempre tenia present aquesta dinàmica de muntatge. I em va permetre acceptar imatges que potser no se sostenien soles.  […]

Fins i tot si la posa s'assemblava a la posa d'oci i descans de la feina que es pot trobar a Meunier. A Meunier, allò que és altament significatiu és la pausa, la interrupció de la feina. El que fa el teatre musical és estetitzar els moviments del treball, els moviments productius. I el que es troba present en aquest, diguem, realisme social de la premassificació de Meunier, és una mena de reclamació de la llibertat potencial del cos en la pausa de la feina, ja sabeu, el descans. I crec que és molt significatiu.

Extracte de Jeroen Verbeeck, “Allan Sekula’s ‘Bureau of Mines’: A Possible Reader”, a Nicola Setari i Hilde Van Gelder (ed.), Allan Sekula Mining Section (Bureau des Mines). Notes col·laboratives (Gant: AraMER, 2016): 50-58.