Allan Sekula

ENNLESCA
Elaborat conjuntament pel M HKA (Museu d’Art Contemporani d’Anvers) i la KU Leuven (Universitat Catòlica de Lovaina), aquest projecte d’investigació interdisciplinari a llarg termini se centra en un conjunt d’obres específic, però alhora complex. Obres polifacètiques i amb nombroses possibilitats d’instal·lació, inacabades i amb un final obert: Ship of Fools / The Dockers' Museum (2010-2013), de l’artista i teòric Allan Sekula (1951-2013). Nodrit per la investigació dels membres de l'equip, el projecte continua evolucionant en una successió de fruits de la recerca, com aquesta plataforma digital.

SOURCES

Back
(c)videostill: M HKA
Lecture at Emily Carr University, Vancouver, 25 October 2012
Other

“Conferència a la Universitat Emily Carr”, Vancouver, 25 d’octubre de 2012, pàg. 11

A Broodthaers hi ha una mena de forma en què les estructures del seu [...] “Musée des Aigles” es veuen com un requisit deductiu de tots els continguts empírics induïts. És com si la categoria existís en abstracte i després li donés forma amb aquestes reiteracions de la iconografia, o el motiu, de l'àguila. Però crec que, com és belga, juga més amb això, i que la relació entre el nivell inductiu i el deductiu en la seva obra és bastant més complex. Però em va portar a pensar que el projecte de Broodthaers es troba, de fet, conduït per aquestes categories, que són del tipus categoria “d’imitació museològica”. Seguidament, de manera molt àmplia, introdueix un contingut molt específic i, per tant, l'àguila porta amb si totes les seves associacions imperials. Permet que totes aquestes reiteracions i ramificacions arribin a una mena d'interpretació d'aquesta categoria de quasicomissariat. Però pensava: “què passaria si els mateixos objectes tinguessin una mena d'insistència, completament independent de qualsevol categoria abstracta en la qual podrien encaixar?” És a dir: “què passaria si imaginem un museu en el qual les categories estructurades, aquesta mena de sistemes d'arxiu per aclarir on van anar determinats objectes, fossin comprovades per la immediatesa dels objectes?” Llavors l'objecte podria ser capaç d'explicar la seva pròpia història, per dir-ho d’alguna manera.

Extracte de Jeroen Verbeeck, “Allan Sekula’s ‘Bureau of Mines’: A Possible Reader”, a Nicola Setari i Hilde Van Gelder (ed.), Allan Sekula Mining Section (Bureau des Mines). Notes col·laboratives (Gant: AraMER, 2016): pàg. 50-58.

Podeu veure la conferència aquí.

Back