Allan Sekula

Els metalls fan servei als pintors, perquè produeixen certs pigments que, quan es barregen amb el gest del pintor, són més resistents que altres a la humitat exterior [...] En realitat, fins i tot les obres d’art, elegants, ornamentades, elaborades, útils, són modelades per l’artista a partir dels metalls or, plata, bronze, plom i ferro. Quants artistes podrien fer res que fos bell i perfecte sense emprar metalls? — Georgius Agricola, De re metallica, 1566¹

 ^[…]

Una mirada a través de la lluita

Més de trenta anys després de la publicació de l’assaig d’Allan Sekula “Photography Between Labour and Capital”, encara tenim moltes coses per aprendre’n. […] L’assaig no se centra tant en les fotografies de l’arxiu com en una manera de mirar-les i de conceptualitzar-les lliure de preconceptes ideològics i acadèmics que suggereix una consciència de què representen en la història de les lluites de l’ésser humà. De fet, “Photography Between Labour and Capital” és el manual perfecte per preparar i acompanyar la visita a la “Mining Section (Bureau des mines)” de The Dockers’ Museum, per més que els objectes i les fotografies que s’hi exposen no corresponguin a les imatges del llibre.

A la segona part de l’assaig, titulada “The Emerging Picture Language of Industrial Capitalism”, Sekula busca una consciència més profunda de la mirada artisticohistòrica i proposa una línia de continuïtat a través de la història de la representació visual i verbal de la mineria i els processos industrials que va de De re metallica, publicat per primera vegada el 1556, a la tradició de les fotografies mineres dels segles XIX i XX⁴. L’objectiu principal d’aquesta línia de continuïtat és mostrar de quina manera s’ha utilitzat les imatges, del dibuix a la fotografia, per oferir representacions del treball que justifiquin la divisió entre treball manual i treball cognitiu, que està al nucli del capitalisme i de les seves formes d’explotació. Juntament amb aquest objectiu, Sekula intenta desplaçar l’atenció dels historiadors de la fotografia, des de la inútil dicotomia de la cultura fotogràfica –marcada per la separació dels discursos de la ciència i de l’art– fins a una comprensió del paper de la màquina i dels seus processos materials. D’aquesta manera, pretén recuperar el potencial polític de la fotografia i abordar la qüestió de "què ha significat perseguir la veritat dels processos tècnics per mitjà de les imatges" (Sekula, 1983, 203).

[…]

En defensa de la mineria i d’altres indústries

Abans de centrar-se en Agricola, als primers paràgrafs de “The Emerging Picture Language of Industrial Capitalism”, Sekula aclareix per què és tan important la mineria i què representa realment. […]

El primer argument és que la incorporació d’il·lustracions amb què Agricola acompanya els textos descriptius forma part d’un procés més ampli en el desenvolupament de les ciències empíriques, procés que s’inicia amb De humani corporis fabrica, de Vesalius, publicat per primera vegada el 1543, més de vint anys abans que el llibre d’Agricola. [...]

Sekula també explica que mentre Vesalius va ser el responsable de la reunificació del treball manual i el treball intel·lectual en el camp de la medicina, Agricola pertany a la tradició que en conceptualitza la separació. Més enllà de la lectura crítica que fa Sekula també es pot percebre que l’interès que té en els vincles entre les dues noves ciències aplicades rau en les associacions metafòriques que es poden fer entre la mineria i l’anatomia, com en l’expressió "les venes d’una mina". Per bé que Sekula no va més enllà en l’estudi d’aquestes associacions, li serveixen de rerefons estimulant per presentar la seva “Mining Section (Bureau des mines)” de The Dockers’ Museum a l’antic amfiteatre anatòmic de Lovaina.

A continuació, Sekula subratlla la justificació que fa Agricola de l’ús d’il·lustracions, que, segons el metge i estudiós alemany, eren necessàries per evitar els equívocs terminològics, habituals en la primera literatura de la mineria, al voltant de les eines, les tècniques i els materials, equívocs inevitablement amplificats pel transcurs de la història i els límits de la comprensió lingüística. […]

La crítica de Sekula als arguments racionals d’Agricola ens porten a la primera de les dues qüestions clau que planteja el seu text. Posant en discussió aquests arguments, Sekula observa com suposen un exemple impactant del caràcter polèmic i ideològic d’un nou discurs, en aquest cas l’emergent discurs industrial (Sekula, 1983, 206). Agricola explica que altres activitats, com l’agricultura, la pesca i la caça, i fins i tot la medicina, serien impossibles si no fos pels metalls i els minerals que aporta la mineria, i que, tot i que la mineria té aspectes disruptius, particularment de caràcter ecològic, passa el mateix amb aquestes altres activitats humanes (a excepció de la medicina)⁶. Sekula insisteix que els aspectes disruptius són superats amb escreix pels positius, segons un raonament que no difereix gaire dels que solen utilitzar, sense anar més lluny, els defensors de l’energia nuclear. En aquest sentit, Sekula l’encertava quan considerava que les idees d’Agricola havien estat crucials per al desenvolupament del discurs de la indústria. […]

Agricola afegeix una altra afirmació, als seus arguments per legitimar la mineria, però curiosament Sekula no la comenta: la mineria és essencial per a l’art (veure la cita que encapçala aquest text). No podem saber amb certesa per què Sekula va decidir passar-la per alt en un assaig sobre la representació visual de la mineria, però potser se li feia difícil incorporar a la seva línia de pensament i de crítica l’altra cara de la perspectiva que defensava Agricola. El que segueix és un primer intent d’investigar aquest possible revers de la perspectiva, invertint la de Sekula i preguntant-nos: què significa buscar la veritat de les imatges en els seus processos tècnics? Aquesta inversió, diria, pot trobar un lloc en el marc teòric de Sekula, i aporta un punt de vista poc habitual sobre els objectes i les imatges en exhibició al Teatre Anatòmic.

Art miner

Sense la mineria no existiria l’art, ens diu Agricola, però quantes vegades, com a historiadors de l’art, apassionats de l’art, aficionats a l’art i fins i tot artistes, ens hem parat a reflexionar sobre aquesta evidència? És alguna cosa més que una simple afirmació d’un erudit del Renaixement que busca arguments en defensa de la mineria i la seva indústria: és una clara veritat material que tendim a passar per alt fins i tot quan contemplem l’art més compromès amb allò material. [...] El realisme crític/material que demostra Sekula en tota la seva obra també suggereix que li hauria agradat que fóssim més conscients d’aquest cercle que va de la producció a la representació de la producció, i vice versa, perquè això faria que paréssim atenció al treball material del qual depèn gran part del nostre treball cognitiu o creatiu. [...]

Sekula dedica una part significativa del seu assaig a la introducció de la fotografia a les mines a principis de la dècada de 1860. L’interessa especialment la recepció d’aquestes fotografies entre els estudiosos, i mostrar l’ús ideològic que se’n feia amb fins capitalistes. La fotografia es va desenvolupar a les primeres dècades del segle XIX gràcies als experiments en què s’intentava enregistrar sobre una superfície les imatges produïdes per la cambra fosca. Aquests experiments depenien en gran mesura dels avenços de la química que, en la recerca de materials fotosensibles, van permetre aplicacions diferents de la plata. Els minerals i els metalls de les mines van tornar a adquirir importància en el desenvolupament de la nova tecnologia, i van ser essencials en la introducció de la fotografia digital a principis de la dècada de 1980. Sekula se centra en les fotografies de les mines que va fer Timothy O’Sullivan a principis de la dècada de 1860 i mostra com formaven part d’un procés més ampli de definició de les relacions de poder entre classes i grups (els indis americans i els colonitzadors de l’Oest nord-americà). En un altre ordre de coses, que podríem dir-ne l’ordre del subconscient, aquestes imatges apareixen com a significants de la relació duradora entre mineria, coves i producció d’imatges, i aconsegueixen que el procés arribi a una mena d’apogeu, a una conclusió del cercle, i que funcionin, així, com a metaimatges⁹.

Nicola Setari

¹ G. Agricola, De re metallica, 1566.

⁴ En aquest text, el De re metallica d’Agricola apareixerà com a DRM.

⁶ És bastant sorprenent veure com al tractat d’Agricola ja hi ha una preocupació per la contaminació dels rius.

⁹ A Iconology, Mitchell fa servir l’al·legoria de la cova de Plató com a model prototípic del que es considera una hipericona.

Extracte de “Mining Photography II, Allan Sekula’s Reading of Georgius Agricola’s De Re Metallica”, a Nicola Setari i Hilde Van Gelder (eds.), Allan Sekula: Mining Section (Bureau des Mines). Collaborative Notes (Ghent: AraMER, 2016), pp. 73-88.

(Translation to Catalan by Ernesto Rubio)